miércoles, 10 de marzo de 2010

MALASTRUC (GAFE).





Aquests dies li estava donant voltes a la situació que s’ ha creat en vers a la extraordinària nevada caiguda a Catalunya el dilluns. Una nevada a Barcelona i rodalies sempre es motiu de gresca i xerinola; de fet, que hi hagi una gran tempesta de neu no es gens habitual a les nostres terres, i per tant il•lusiona veure la muntanya del tibidabo ben blanca. Però com quasi tot el que acostuma a ser divertit , un esdeveniment així mostra la cara inoportuna un cop han passat les primeres hores i la gent observa com els vehicles no poden circular, els trens s’ aturen, i les línees d’ electricitat cauen empeses per la força del vent i de la neu. Un amic que ha viscut molts anys a Dinamarca, per telèfon em comentava l’ altre dia que un desastre d’ aquesta magnitud seria impensable en una país nòrdic, on estan molt mes acostumats a patir fenòmens així. Potser, em deia, es que al ser mes corrent que nevi, les administracions públiques estan mes preparades per fer front a les inclemències meteorològiques.

Bé, com us anava dient, jo li he anat buscant una explicació racional a tot aquest enrenou i em sembla que puc demostrar amb una certa base que tot i no tenir cap responsabilitat en el canvi climàtic, ni en el desplaçament cap al nord del anticicló de les Illes Azores, ni tan sols en la predicció meteorològica de TV3 ( la nostra), el culpable de totes les nostres desgracies es en Joan Saura.

El primer que vaig fer va ser cercar a la web de la Enciclopèdia Catalana el significat de la paraula inútil:


1 adj No útil, que no té o no dóna cap utilitat. Té la casa plena de trastos inútils. Tots els esforços foren inútils. Ara ja és inútil de parlar-ne.

2 adj 1 m i f Dit de la persona que no serveix per a una cosa determinada o per a res. M'han declarat inútil per al treball. És un inútil!

2 esp MIL Dit del ciutadà que és declarat no apte per al servei militar.


“Et voilá”, vaig pensar, potser aquest es un bon camí per trobar una explicació a les nostres tribulacions. Si us fixeu en la segona accepció que ens il•lustra la nostrada enciclopèdia de la definició d’ inútil, ens empeny de forma irremissible cap a algun dels nostres gestors públics ( uns quants fins i tot). Però amb ànim de ser exhaustiu vaig seguir buscant entre els possibles candidats:

covard -a

[s. XIV; del fr. ant. coart (actual couard), der. de coe (actual queue) 'cua', en el sentit que el covard gira cua per fugir]

1 adj i m i f Dit de la persona que té por del perill. És un covard. No ens mostrem tan covards.

2 adj Propi de la persona que té por del perill. Actes covards.

3 adj HERÀLD Dit de tot animal pintat amb la cua entre cames.



I aquí la veritat es que la forquilla ens deixa tres o quatre possibilitats. Però no volia deixar res al atzar, i tot i que un polític inútil i covard pot generar per si mateix una desgràcia com la que hem viscut els catalans i catalanes ( també els nou vinguts i aquells que tot i treballar i viure a Catalunya no s’ ho senten), vaig tornar al diccionari per última vegada:

malastruc -uga

[s. XIV; deriv. de malastre amb el sufix -uc que apareix en altres mots com poruc, xaruc, feixuc, caduc, etc]

adj 1 Que té desgràcia, malaurat.

2 Que porta desgràcia.

mal_as_truc.


No podem estar segurs de que en Joan Saura sigui al 100% responsable de les males maneres amb les que els mossos d’ esquadra tractaven als detinguts fa uns mesos a les comissaries. Tampoc el podem fer culpable de que un parell de dropos encenguessin el foc dels Ports, ni de que la seva directora general manipulés informes dels bombers, o de que els caps del seu departament no donessin crèdit a les manifestacions de la gent del territori en els primers moments del incendi. Seria del tot injust carregar-li el mort de la tempesta de neu, de la manca de previsió a la hora de salpebrar (el pebre no faria falta) les carreteres abans de la tempesta, o de tenir retens de policia a les carreteres, o ¡ que cony sé jo! de posar a un alt funcionari del seu departament a informar minut a minut en temps real del perills, les vies de comunicació tancades, els trens que funcionen i els que no...


El que si que sabem es que Joan Saura reuneix les qualitats de les tres paraules anteriors, i que son per aquestes qualitats per el que ha de dimitir, o en Montilla l’ ha de cessar: per inútil, covard i malastruc, sobre tot per aquesta última, no sigui cas que en els propers mesos patim la caiguda de un meteorit gegant a la plaça Catalunya, desgràcia de la que tampoc tindria cap responsabilitat, vagi per endevant .