Mastego idees,mots i alguna fulla
de menta per alleugerir l`estómac.
Hi ha cops -no pas per gust- que se m`empassen grumolls i m`ennuego.
Tossiria,llavors, si encara fos tan circumspecte com havia estat sempre. Em posariaun mocador ben blanc davant la boca i giraria el cap, i els que em veiessin dirien: És modèlic, no hi ha dubte.
Però ara no puc. Ara quan tusso
faig un renou insólit, se'm sorolla
tot el cos i esbofego amb una fúria
incontrolable i agressiva.
Tota la fúria, tal volta, que amagava
darrera el mocador, anys endarrera.