martes, 17 de junio de 2008

AUTORETRAT (Miquel Martí i Pol)




Mastego idees,mots i alguna fulla
de menta per alleugerir l`estómac.
Hi ha cops -no pas per gust- que se m`empassen grumolls i m`ennuego.

Tossiria,llavors, si encara fos tan circumspecte com havia estat sempre. Em posariaun mocador ben blanc davant la boca i giraria el cap, i els que em veiessin dirien: És modèlic, no hi ha dubte.

Però ara no puc. Ara quan tusso
faig un renou insólit, se'm sorolla
tot el cos i esbofego amb una fúria
incontrolable i agressiva.

Tota la fúria, tal volta, que amagava
darrera el mocador, anys endarrera.

sábado, 14 de junio de 2008

EL PORVENIR (4)




Nada podría apartarle ya de ella tras ese beso, sintió como los suaves labios de Mara recorrían su cuello y dos afilados incisivos se clavaban como estiletes en la yugular. El dolor se transformó en una cálida sensación placentera, que recorrió su espina dorsal debilitándole hasta desvanecerse.

Al despertar ella seguía allí mirándole con ternura, desnuda, pálida como la luna. Daniel descubrió en ese instante la belleza de la oscuridad eterna.

martes, 10 de junio de 2008