miércoles, 10 de marzo de 2010

MALASTRUC (GAFE).





Aquests dies li estava donant voltes a la situació que s’ ha creat en vers a la extraordinària nevada caiguda a Catalunya el dilluns. Una nevada a Barcelona i rodalies sempre es motiu de gresca i xerinola; de fet, que hi hagi una gran tempesta de neu no es gens habitual a les nostres terres, i per tant il•lusiona veure la muntanya del tibidabo ben blanca. Però com quasi tot el que acostuma a ser divertit , un esdeveniment així mostra la cara inoportuna un cop han passat les primeres hores i la gent observa com els vehicles no poden circular, els trens s’ aturen, i les línees d’ electricitat cauen empeses per la força del vent i de la neu. Un amic que ha viscut molts anys a Dinamarca, per telèfon em comentava l’ altre dia que un desastre d’ aquesta magnitud seria impensable en una país nòrdic, on estan molt mes acostumats a patir fenòmens així. Potser, em deia, es que al ser mes corrent que nevi, les administracions públiques estan mes preparades per fer front a les inclemències meteorològiques.

Bé, com us anava dient, jo li he anat buscant una explicació racional a tot aquest enrenou i em sembla que puc demostrar amb una certa base que tot i no tenir cap responsabilitat en el canvi climàtic, ni en el desplaçament cap al nord del anticicló de les Illes Azores, ni tan sols en la predicció meteorològica de TV3 ( la nostra), el culpable de totes les nostres desgracies es en Joan Saura.

El primer que vaig fer va ser cercar a la web de la Enciclopèdia Catalana el significat de la paraula inútil:


1 adj No útil, que no té o no dóna cap utilitat. Té la casa plena de trastos inútils. Tots els esforços foren inútils. Ara ja és inútil de parlar-ne.

2 adj 1 m i f Dit de la persona que no serveix per a una cosa determinada o per a res. M'han declarat inútil per al treball. És un inútil!

2 esp MIL Dit del ciutadà que és declarat no apte per al servei militar.


“Et voilá”, vaig pensar, potser aquest es un bon camí per trobar una explicació a les nostres tribulacions. Si us fixeu en la segona accepció que ens il•lustra la nostrada enciclopèdia de la definició d’ inútil, ens empeny de forma irremissible cap a algun dels nostres gestors públics ( uns quants fins i tot). Però amb ànim de ser exhaustiu vaig seguir buscant entre els possibles candidats:

covard -a

[s. XIV; del fr. ant. coart (actual couard), der. de coe (actual queue) 'cua', en el sentit que el covard gira cua per fugir]

1 adj i m i f Dit de la persona que té por del perill. És un covard. No ens mostrem tan covards.

2 adj Propi de la persona que té por del perill. Actes covards.

3 adj HERÀLD Dit de tot animal pintat amb la cua entre cames.



I aquí la veritat es que la forquilla ens deixa tres o quatre possibilitats. Però no volia deixar res al atzar, i tot i que un polític inútil i covard pot generar per si mateix una desgràcia com la que hem viscut els catalans i catalanes ( també els nou vinguts i aquells que tot i treballar i viure a Catalunya no s’ ho senten), vaig tornar al diccionari per última vegada:

malastruc -uga

[s. XIV; deriv. de malastre amb el sufix -uc que apareix en altres mots com poruc, xaruc, feixuc, caduc, etc]

adj 1 Que té desgràcia, malaurat.

2 Que porta desgràcia.

mal_as_truc.


No podem estar segurs de que en Joan Saura sigui al 100% responsable de les males maneres amb les que els mossos d’ esquadra tractaven als detinguts fa uns mesos a les comissaries. Tampoc el podem fer culpable de que un parell de dropos encenguessin el foc dels Ports, ni de que la seva directora general manipulés informes dels bombers, o de que els caps del seu departament no donessin crèdit a les manifestacions de la gent del territori en els primers moments del incendi. Seria del tot injust carregar-li el mort de la tempesta de neu, de la manca de previsió a la hora de salpebrar (el pebre no faria falta) les carreteres abans de la tempesta, o de tenir retens de policia a les carreteres, o ¡ que cony sé jo! de posar a un alt funcionari del seu departament a informar minut a minut en temps real del perills, les vies de comunicació tancades, els trens que funcionen i els que no...


El que si que sabem es que Joan Saura reuneix les qualitats de les tres paraules anteriors, i que son per aquestes qualitats per el que ha de dimitir, o en Montilla l’ ha de cessar: per inútil, covard i malastruc, sobre tot per aquesta última, no sigui cas que en els propers mesos patim la caiguda de un meteorit gegant a la plaça Catalunya, desgràcia de la que tampoc tindria cap responsabilitat, vagi per endevant .

2 comentarios:

David Soler dijo...

por fin.. has vuelto... y con las pilas cargadas. A ver si te quedas....

Por cierto, en tu ausencia han pasado muchas cosas.. entre otras hemos montado un chiringuito entre facebook y twitter, así que espabila que llegas tarde.

Un abrazo

Mercedes dijo...

Yo suelo mirar la WEB de la Agencia Estatal de Meteorología. Prometo avisaros en cuanto anuncien nieve en Cataluña. Más que nada por si este pollo sigue mirando sólo los anuncios del Instituto Catalán de Meteorología.